Dimarts 14 d'octubre
El MAC organitza un seminari internacional vinculat a l’exposició “Sardenya. L’Illa megalítica”. Pretén donar a conèixer aspectes del passat remot de l’illa i de la gestió del seu patrimoni que evidencien punts de contacte entre Sardenya, les Illes Balears i Catalunya al llarg de mil·lennis. Es presentaran diverses experiències per descobrir les connexions existents, ja fos a la prehistòria i gràcies a la recerca, com a l’actualitat amb l’aplicació de diversos models de protecció i promoció del patrimoni arqueològic.
A Sardenya, des del Bronze Mitjà fins a l’edat del ferro (segles XVIII-VI aC), es desenvolupa la civilització nuràgica, caracteritzada per extraordinàries manifestacions arquitectòniques i culturals com els nuraghi, els pobles, les tombes de gegants, els santuaris, la petita bronzística figurada i l’estatuària en pedra. Es presenta aquí una síntesi d’aquesta civilització mil·lenària, estructurada per fases cronològiques i culturals, amb la presentació de jaciments, monuments i objectes ceràmics i metàl·lics.
Riccardo Cicilloni és professor de Prehistòria i Protohistòria a la Universitat de Cagliari. Participa en diversos camps de recerca sobre la prehistòria recent de Sardenya i de la Mediterrània. S’ha dedicat principalment a l’estudi del megalitisme prehistòric i de la civilització nuràgica de l’edat del bronze i del ferro. També ha dut a terme nombrosos estudis d’Arqueologia del paisatge, centrats en les ocupacions prehistòriques del territori. És autor o coautor de més de 230 publicacions científiques. 
Cap a finals del V mil·lenni cal aC es consoliden, al centre-oest de la Mediterrània, unes xarxes de contacte entre comunitats separades per diversos centenars de quilòmetres. Aquestes xarxes estan vinculades a l’explotació i l’intercanvi de diverses matèries primeres, així com al desenvolupament de relats associats amb les pràctiques funeràries i potser també amb la simbologia que envaeix certes imatges humanes. En aquest context, l’obsidiana procedent de diverses illes italianes, especialment del volcà Monte Arci, a Sardenya, va jugar un paper molt important en aquestes xarxes de contacte.
Juan F. Gibaja és investigador científic del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a Espanya. Especialista en l’estudi dels instruments lítics prehistòrics, la seva recerca se centra en la transició entre els últims caçadors-recol·lectors del mesolític i les primeres societats agrícoles i ramaderes del neolític. Paral·lelament, ha dirigit i participat en nombrosos projectes de divulgació científica. Tot i que ha treballat amb molts centres escolars, sol organitzar activitats amb col·lectius que habitualment no participen en iniciatives científiques: persones amb discapacitat, hospitalitzades, gitanes, immigrants, preses, etc.
La península del Sinis, a Sardenya, acull un parc arqueològic de 7.000 anys on es troba el jaciment de Mont’e Prama, descobert l’any 1974. Les excavacions van revelar una necròpolis i unes estàtues nuràgiques úniques: arquers, boxejadors i guerrers. Les tasques de restauració i estudi continuen, juntament amb iniciatives culturals, exposicions internacionals i millores en la infraestructura. La Fondazione Mont’e Prama promou el parc amb visites, esdeveniments i projectes de sostenibilitat i recerca.
Viviana Pinna és arqueòloga especialitzada en arqueologia prehistòrica i protohistòrica, treballa per a la Fundació Mont’e Prama i és conservadora de l’àrea arqueològica homònima. Ha participat en excavacions a Sardenya, Itàlia i a l’estranger, amb experiència en arqueologia preventiva, vigilància arqueològica i com a guia turística. Autora d’algunes publicacions científiques, ha impartit docència en l’àmbit acadèmic i professional. És referent científica en esdeveniments arqueològics, culturals i de promoció del territori.
A la conferència es parlarà sobre un fenomen comú a certes illes del Mediterrani occidental: el ciclopedisme. Es tractarà de com, en determinats moments, les comunitats insulars van desenvolupar imponents edificacions que no només reflectien la seva capacitat tecnològica i d’esforç, sinó que també actuaven com a vertebradores d’identitats col·lectives. S’aprofundirà en un d’aquests exemples: la cultura talaiòtica de les Illes Balears. Des d’una nova perspectiva, es presentarà el coneixement actual sobre un dels edificis més emblemàtics d’aquesta cultura: els talaiots.
Manuel Calvo Trias és catedràtic de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears. Entre les seves línies de recerca destaquen l’estudi de les comunitats prehistòriques insulars i la gestió del patrimoni arqueològic. Ha estat investigador principal de nombrosos projectes nacionals i internacionals, i autor de múltiples publicacions en revistes científiques i llibres. També ha participat en la creació del Parc Arqueològic del Puig de Sa Morisca i en diversos projectes turístics de base arqueològica.
La cultura talaiòtica de Menorca presenta certes particularitats que van afavorir que l’any 2023 es declarés Patrimoni Mundial per la UNESCO. L’illa destaca no tan sols per la presència d’estructures prehistòriques úniques, sinó també per la seva bona conservació i integració en un paisatge que ha sabut mantenir gran part de la seva essència al llarg del temps. Dos anys després, es presenten algunes fites assolides i es reflexionarà sobre alguns reptes de futur que implica aquest reconeixement.
Irene Riudavets González és arqueòloga autònoma. Llicenciada en Història per la UB, Màster en Història y Ciències de l’Antiguitat (UCM) i tècnica en gestió de Turisme Cultural i Patrimoni. És sòcia fundadora de l’empresa NURARQ, Menorca Arqueologia i Cultura. Actualment, està desenvolupant una tesi doctoral centrada en l’estudi dels recintes de taula També codirigeix la intervenció arqueològica del Talaiot Principal de Torre d’en Galmés, i els projectes d’intervenció als recintes de taula de Sa Cudia Cremada i Talatí de Dalt.
La gestió del patrimoni arqueològic i especialment del megalític a Catalunya, des de l’Administració, comprèn un procés que va de la descoberta i incorporació a l’Inventari a l’estudi i la recerca, la protecció legal i física i la conservació. També impulsa la difusió i valorització pública des del territori, garantint el retorn a la ciutadania d’un patrimoni clau per al coneixement i la identitat col·lectiva.
Tània Álvarez és arqueòloga i gestora de patrimoni cultural. Ha estat desenvolupant la seva activitat professional en la gestió del patrimoni arqueològic des del 2008 al Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Des del 2020 com a cap de la Secció de Protecció i Difusió del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, gestionant els diversos expedients de protecció com Bé Cultural d’Interès Nacional, entre d’altres.
La ponència repassa el recorregut de l’exposició “Sardegna isola megalitica. Dai menhir ai nuraghi: storie di pietra al centro del Mediterraneo”, nascuda el 2019 a partir d’un projecte de la Direcció Regional de Museus de Sardenya, amb el finançament de la Regió Autònoma de Sardenya. La iniciativa pretén explicar al públic internacional el paisatge de Sardenya, caracteritzat per una marcada tendència al megalitisme, portant-lo als museus europeus més prestigiosos.
Stefano Giuliani és funcionari arqueòleg del Ministeri de Cultura italià, en servei a la Direcció Regional de Museus de Sardenya. Ha dirigit el Museu Arqueològic Nacional G. Asproni de Nuoro, del qual va curar l’actual muntatge, i és actualment director del Museu Arqueològic Nacional Antiquarium Turritano de Porto Torres. Ha estat comissari de diverses exposicions entre les quals Sardegna Isola Megalitica, i participa en activitats de divulgació en diferents institucions culturals.
Manuela Puddu és funcionària arqueòloga dels Museus Nacionals de Cagliari, on es dedica a la didàctica i la comunicació. El 2017 va ser responsable del Museu Arqueològic Nacional de Nuoro i, del 2019 al 2020, directora del Museu Arqueològic Nacional de Cagliari. Llicenciada i especialitzada a la Universitat de Cagliari, té un doctorat en Arqueologia Clàssica per la Universitat de Perusa. Entre les col·laboracions recents destaca l’excavació del Nuraghe Candelargiu amb el CDL de Sevilla i Huelva i la Universitat de Sevilla.
Anna Depalmas és professora de Prehistòria i Protohistòria a la Universitat de Sàsser. Les seves recerques se centren en les edats del bronze i del ferro de Sardenya, la cultura material, la navegació i els intercanvis transmarins al Mediterrani. Ha dirigit i realitzat nombroses campanyes de recerca i excavació a Sardenya i a l’estranger, especialment a Tunísia i a Menorca, en el marc de projectes arqueològics i d’etnoarqueologia. Ha publicat prop de 250 articles científics i quatre treballs monogràfics.
La Fundació treballa en quatre línies d’actuació, segons un pla estratègic compartit amb el Ministeri de Cultura, la Regió de Sardenya i l’Ajuntament de Cabras: garantir la seguretat i la infraestructura, amb una visió d’accessibilitat cada cop més gran, dels jaciments i béns arqueològics que l’Estat li ha confiat; implementar, d’acord amb la Superintendència Arqueològica, els projectes de recerca científica; posar en valor els béns arqueològics fent-ne també un element d’atracció territorial i, per tant, un motor de creixement socioeconòmic del Sinis i de Sardenya; i fer créixer el capital humà, entès com el patrimoni i el valor afegit que aporten els seus empleats i col·laboradors.
Anthony Muroni és periodista i escriptor, president de la Fundació Mont’e Prama. Des del setembre de 2024 dirigeix el telenotícies de Telesardegna. Del 2013 al 2016 va dirigir el diari L’Unione Sarda. És membre dels comitès d’orientació dels graus en Ciències del Turisme de la Universitat de Cagliari i d’Arquitectura de la Universitat de Sassari, així com assessor de la Comissió parlamentària d’investigació sobre la tragèdia del Moby Prince. Del 2018 al 2022 va ser cap de l’Oficina de Premsa de la Comissió per a l’Arxiu Històric i la Biblioteca del Senat de la República.
Coordinació científica: M. Carme Rovira (MAC) i Xavier López Cachero (UB)
Moderadors
Giorgio Murru és arqueòleg i historiador, responsable de l’Àrea de Recerca i Didàctica de la Fundació Mont’e Prama, així com director del Museu de l’Estatuària Prehistòrica de Sardenya, a Laconi. Estudiós de la prehistòria, la protohistòria i l’edat mitjana, actualment treballa en la recerca i l’aplicació de nous mètodes de comunicació i narració. Té nombroses publicacions i col·labora amb prestigioses revistes de divulgació d’arqueologia i història.
M. Carme Rovira Hortalà és arqueòloga i museòloga. Llicenciada en Geografia i Història (UB) i Postgrau en Direcció estratègica de museus i centres patrimonials (UdG). En el camp de la recerca s’ha especialitzat en arqueometal·lúrgia i la seva aplicació al coneixement de les societats protohistòriques mediterrànies. Comissaria exposicions, especialment en l’àmbit del món ibèric, i coordina les produccions internacionals del MAC com ara la mostra “Sardenya, illa megalítica”.
F. Javier López Cachero és catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona. És especialista en l’edat del bronze i la primera edat del ferro de Catalunya a partir d’estudis centrats en les relacions comercials, les pràctiques funeràries, la societat i la cultura material, entre d’altres. La seva recerca, que es desenvolupa dins del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques i l’Institut d’Arqueologia de la UB, inclou jaciments emblemàtics com el poblat de Genó a Aitona (Lleida) o la necròpolis d’incineració de Can Piteu-Can Roqueta a Sabadell (Barcelona).
Oficina tècnica: Joan Muñoz (MAC) i Marta Sáez (MAC)
| On | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Parc de Montjuïc, Barcelona |
| Hora | 10:00:00 |
| Durada | 1 dia |
| Preu | Inscripció gratuïta (amb inscripció prèvia) |
| NOM DE L'ARXIU | MIDA DE L'ARXIU | |
|---|---|---|
| Programa complet | 412.54 KB |
